A les Terres de l'Ebre mamem els bous des de menuts. Agradin o no, la majoria de pobles celebren espectacles amb bous per festes majors. Els pressupostos de festes tenen una bona partida per fer gaudir els toreros dels pobles. Pobre de l'Ajuntament de no fer-ho. Són uns espectacles que no admeten discrepància, ni que sigui argumentada. Perquè no es pot discutir, no ja si se n'han de fer o no, si no que no es pot plantejar ni tan sols si l'animal pateix. I igual que mamem els bous des de menuts, mamem l'argumentari contra els que no volen que es continuïn fent aquest tipus d'espectacles.
Ara que es planteja una llei per prohibir les curses de braus a Catalunya, que no els correbous, apareixen iniciatives que, volent o no, sembla que associen la iniciativa contra la Fiesta Nacional, amb una iniciativa contra qualsevol tipus de celebració amb bous. Fins i tot veig que es presenten iniciatives al Parlament per blindar els correbous, quan la llei de protecció dels animals catalana ja contempla una excepció per a aquestes festejos -tot sigui dit, els bous en la legislació catalana són animals de segona, per molt que diguem que sense els correbous no existirien-.
Tot plegat, una ració de "Pan y toros", ara que tenim eleccions en menys d'un any i qualsevol argument és bo si es tracta de posar-se a la butxaca els votants. M'agradaria que en altres moments i en decisions més importants per al territori, els partits tinguessin una iniciativa a l'alçada d'aquesta.
Podeu acompanyar el text amb el pasdoble Pan y toros, de Francisco Asenjo Barbieri, inclòs a la sarsuela del mateix nom d'aquest compositor. Perquè el pa i bous és el pa i circ espanyol, sense cap dubte, de la mà del futbol.
+ GNU FDL


