Va de càrrecs i de regeneració

Aquesta setmana, després de parlar del cas Millet i del cas Pretòria, s'ha difòs la llista de càrrecs de la dona del president de la Generalitat, Anna Hernández. Aquesta llista, amb algunes imprecisions i/o incorreccions, ha estat motiu de resposta dels socialistes per constar càrrecs que no són i càrrecs "obligats". La ciutadania pot pensar que tant de càrrec en una sola persona -sense entrar en la quantitat de sous que tingui- no pot ser bo, perquè l'eficiència d'aquesta persona serà inversament proporcional al nombre de càrrecs que tingui, i implicarà la contractació de subordinats que facin la feina per ella, inevitablement.

Avui El Periódico publica una notícia sobre la confrontació entre PSC i CiU per aquesta llista, amb una nova llista, aquesta amb els 41 càrrecs que Felip Puig, qui va denunciar els càrrecs d'Anna Hernández, va tenir entre 2001 i 2003, sent conseller de la Generalitat.

Tot plegat és un despropòsit. Quan els dos grans partits catalans es veuen embolicats en escàndols de corrupció, sense que hi hagi sentència en cap d'ells, s'engega la maquinària d'atac entre ells, camuflada amb el vestit de la bona voluntat política, i comencen els missatges a la premsa per mostrar a la ciutadania que uns són pitjors que els altres, o que uns són millors que els altres, segons com es miri. L'any vinent hi ha eleccions i no sembla que la cosa vagi enrere durant els propers mesos.

Després esperen que ens creguem les paraules sobre la voluntat de canviar la forma de fer política.

+ GNU FDL

Rawstudio

A Free Software Daily ahir publicaven una referència en un article sobre 5 aplicacions imprescindibles per a Linux. Inkspace, Ardour, Stellarium, Yerase's TNEF i, la que dóna títol a l'apunt, Rawstudio. És una eina que permet treballar amb el format RAW generats per diferents models de càmera fotogràfica, de forma individual o bé amb processos per lots.

Així, amb aquesta eina es poden agafar les imatges captades per la càmera, retocar-les i exportar-les a formats comprimits com JPEG. És programari lliure amb llicència GPL i, segons el web, s'ha provat en vàries distribucions de GNU/Linux, entre elles Ubuntu, en FreeBSD i en Mac OS X, tot i que els paquets binaris només són publicats per a Ubuntu i OpenSUSE.

La càmera em venia amb el seu programa per tractar les imatges RAW. És senzill d'utilitzar però, no es pot instal·lar més que en Windows i Mac OS X. Rawstudio és una bona alternativa.

+ GNU FDL

La fi de les tarifes planes d'ADSL?

Via @cmtblog, llegeixo que les companyies de telecomunicacions europees es plantegen eliminar les tarifes planes d'Internet (ADSL i altres) i fer pagar per volum de descàrregues. El problema seria que el creixement del tràfic a la xarxa els supera i voldrien penalitzar d'alguna manera els usuaris que fan un ús més elevat de la connexió -sigui per descarregar pel·lícules o altres coses-. Aquest increment del tràfic diuen que els suposarà en un futur proper una inversió important en infraestructura.

Val a dir que les companyies són molt cíniques. En primer lloc, estan queixant-se d'un problema del qual s'han aprofitat elles. O potser no han incrementat el nombre de clients sabent que un dels principals usos de la connexió seria la d'intercanviar fitxers amb xarxes P2P? És més, no fan doble joc incitant la contractació d'ADSLs amb la idea implícita del P2P i a la vegada rentant-se les mans davant de les societats de gestió de drets? En segon lloc, una inversió així, després dels anys que fa que les connexions a Internet valen el preu que valen, no haurien d'haver-la planificat? No hauria d'estar coberta?

Una mesura així és mereixedora de baixes massives de clients. En comptes d'anar cap a la connexió a Internet per a tothom i amb tarifa plana, sigui la crisi, sigui el potencial negoci que suposaria, anem enrere.

+ GNU FDL

El tracte per als detinguts

La portada de La Vanguardia de dissabte destacava les imatges que divendres a la nit els telenotícies utilitzaven per parlar del cas de corrupció a Catalunya, l'operació Pretòria. Ho destacava perquè es podia veure els dos membres de CDC, Prenafeta i Alavedra, emmanillats i recollint les seves pertinences que anaven en bosses d'escombaries. I això en aquest cas es destaca com una mena de vexació per als presos.

És possible però, no és el primer cop que apareixen detinguts, no condemnats, emmanillats als mitjans. Potser perquè no són de determinat partit, potser perquè són uns pringats, perquè no tenen el tratge com el seu vestit de cada dia, altres poden ser detinguts i aparèixer emmanillats en públic. Cinisme pur.

Finalment, la pressumpció d'innocència, de la que tant es parla, no hauria de prevaldre fins que hi hagi una condemna? No s'entén que es doni de baixa persones que encara no han estat condemnades, si es vol ser coherent amb la defensa d'aquesta pressumpció.

+ GNU FDL

Recuperació de les dades d'Evolution

He fet una instal·lació nova de l'Ubuntu 9.10. Abans vaig fer una còpia de seguretat de la informació que volia mantenir. Entre aquesta informació, el directori de correu d'Evolution. Aquest directori s'anomena .evolution i és dins del directori inicial de l'usuari. Per poder recuperar el correu, els passos en realitat passen per fer una còpia de seguretat d'Evolution, generant un fitxer amb la informació, i després restaurar la còpia.

Si heu fet com jo i no heu fet la còpia completa, us haureu deixat dos directoris més, .gconf/apps/evolution i ./gnome2_private/Evolution. Quan intenteu recuperar la informació no podreu. Però, hi ha una esperança. Executeu l'Evolution i configureu-hi un compte perquè es creï un nou directori .evolution. Un cop creat, agafeu el directori .evolution antic i copieu el seu contingut (fitxers i carpetes) dins del contingut del nou directori. Copiant directament el directori antic sobre el nou no m'ha funcionat, mentres que copiar el contingut d'un sobre l'altre sí.

+ GNU FDL

La Generalitat prepara una botiga virtual de llibres de text

Sorpresa. El Periódico diu que la Generalitat de Catalunya prepara una botiga virtual per tal d'oferir continguts educatius, aprofitant la implantació d'ordinadors portàtils a les aules. El model de la botiga, segons s'explica, és el de l'Apple iTunes Store. No sembla, doncs, que la Generalitat es plantegi anar cap als continguts educatius lliures i col·laboratius, vista la inversió en un entorn com aquest. Tecnològicament interessant però, parlant de l'educació pública, no sembla més que continuar allargant la vida de materials educatius tancats, en mans de les editorials.

+ GNU FDL

Corrupció i cinisme polític

El PSC ha rebut un cop en fort amb el cas de pressumpta corrupció a Santa Coloma. Després de demanar explicacions a CiU pels ingressos de la Fundació Trias Fargas, ara es troben amb un alcalde i persona important dins del partit, sospitosa de corrupció. No és el primer cas que els socialistes -altres cops fora de Catalunya- estan afectats per pressumptes casos de corrupció. No se'n salva el PP però, no se'n salva tampoc el PSOE.

Després de les paraules del president Pujol sobre el perill de destapar la caixa dels trons sobre el finançament dels partits, no fos que la ciutadania veiés com es fan les coses, un no podia evitar recordar el famós 3% de Maragall, o aquell escàndol de les enquestes de la Generalitat, que va acabar amb el cap de David Madí.

Avui escoltava Oriol Pujol, igual que ahir escoltava Felip Puig. Aparentment han donat un missatge basat en la presumpció d'innocència de tots els detinguts. Però, aquest ha estat un missatge, un discurs, prou cínic. I ho dic perquè no han evitat esmentar i repetir que hi ha càrrecs electes socialistes involucrats, mentre que els senyors Alavedra i Prenafeta fa molts anys que no tenen cap càrrec dins de CiU. És més, aquesta tarda Oriol Pujol insistia que ell no volia parlar de no sé quants milions que va rebre el PSC i no recordo quantes coses més. No volia parlar-ne però, ho esmentava, com aquell que no vol la cosa.

+ GNU FDL

Pujol avisa sobre el perill de parlar del finançament dels partits

Crec que molta gent pensa que els partits en general tenen formes de finançar-se poc clares però, no és fins que surten a la llum escàndols com el cas Millet que se'n parla. El president Pujol va ser entrevistat ahir a TV3 i, segons ell, millor no entrar a parlar del finançament dels partits, ara que s'ha parlat de la Fundació Trias Fargas, perquè si no tots els partits en sortiran esquitxats.

Potser això, com avís als altres partits serveix. Però, com missatge a la ciutadania és un mal missatge. En comptes d'advocar per la transparència cap als administrats resulta que millor que no sàpiguen com arriben els diners als partits. Em recorda el cas del 3% i com Pasqual Maragall va desdir-se de l'acusació del "problema" de CiU per salvar la negociació de l'Estatut. Callar per continuar tirant, i la societat com menys sàpiga millor.

+ GNU FDL

Volem polítics proactius

Aquest cap de setmana va venir Joan Puigcercós i va voler donar esperances a la gent de Lear i de l'Ebre en general. Llegia per sobre que CiU ara proposen un ple al Parlament sobre el món agrari. Massa cops, a l'Ebre i fora de l'Ebre, veiem com els polítics són reactius. Davant de situacions que podrien haver-se tingut en compte fa temps, proposen solucions, com si fins al moment no haguessin pogut moure un dit per evitar-les. De la nit al dia tots es preocupen pel territori i tots tenen idees per tirar-lo endavant. El dia que aquesta reactivitat esdevingui proactivitat, la mateixa proactivitat que es demana a les persones al seu lloc de treball, estarem salvats.

+ GNU FDL